En aquest espai, et convidem a descobrir la riquesa cultural, històrica i arquitectònica del nostre poble. Des d'edificis emblemàtics fins a petites joies ocultes, cada racó d'Alió té una història fascinant per compartir.
Podreu trobar més informació dels elements patrimonials d'Alió als següents documents:
Pla Especial de les cabanes de pedra seca i refugis de la guerra civil al T.M. d'Alió
P.O.U.M. d'Alió. Document Patrimoni Arquitectònic
P.O.U.M. d'Alió. Document Patrimoni Arqueològic
Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
ESGLESIA PARROQUIAL DE SANT BARTOMEU
| Grau de Proyecció | BCIL |
| Època: | s. XVIII (1767—1769) |
| Estil: | Barroc -Neoclassicisme |
| Ús original: | Culte |
| Ús actual: | Església parroquial |
| Estat de Conservació: | Bo |
| Titularitat: | Eclesiàstica |
La parròquia de Sant Bartomeu fou anteriorment una vicaria mitral que depenia del rector de Valls. Posteriorment es va fer independent i passà a tenir més importància. L'any 1579. l'arquebisbe Antoni Agusti va fer sufragània seva la parròquia de Puigpelat, anteriorment depenent de la de Vallmoll. La construcció de l'església actual motivada pel creixement demogràfic i econòmic del moment, data del segle XVIII, i a la llinda de la porta d'accés hi ha una inscripció en figura l'any 1767. Fou beneïda el 1769.
Aixecada a meitats del segle XVIII és d'estil barroc neoclàssic. La primera pedra es col·locà l'any 1764 i s'acabà el 1769.
L'obra és de pedra i argamassa arrebossada, amb carreus de pedra picada a les cantoneres als elements decoratius i a la portalada. La coberta és de teula.
Exteriorment presenta una nau de força alçària, il·luminada per uns finestrals de punt rodó, i dos de laterals, més baixos, entre contraforts. Al darrera té adossat l'absis semicircular amb coberta semicónica. El campanar està situat a la dreta de la façana.
A l'església s'hi accedeix per un dels extrems de la nau, a migdia. per sota del cor. Té 6 trams: el primer correspon al cor i al campanar; els quatre següents a les naus: la central més alta i dues laterals; l'últim el del presbiteri, situat tres graons més alt que la resta, amb la sagristia a la dreta i la capella a l'esquerra, té al fons l'absis
Dels pilars de la nau arrenquen arcs de punt rodó a diferents alçades, que sostenen la volta central, les laterals i els murs superiors entre pilars. Un entaulament clàssic dóna el tomb a tot l'interior i separa els murs de les voltes de canó amb llunetes de les naus. El sostre de l'absis és un quart d'esfera amb forma de petxina.
La façana principal, simètrica, es troba dividida horitzontalment per impostes en tres cossos. A la part baixa, la portalada és d'arc rebaixat (amb inscripció 1767) emmarcada entre pilastres adossades que suporten un entaulament i un frontó partit damunt del qual hi ha una fornícula envoltada per volutes. Per sobre, entre les dues línies d'imposta, hi ha una obertura circular centrada amb restes d'esgrafiat; a cada banda una cinta corbada de pedra delimita els laterals. La façana es corona amb un frontó triangular.
El campanar té planta quadrada, un tram de transició, amb rellotges, un cos vuitavat, amb quatre obertures d'arc de mig punt que contenen les campanes i, per sobre, una torre circular recentment acabada. La plaça que dóna davant de l'església té dos nivells. Per accedir a l'edifici cal pujar una escalinata de pedra.
Les últimes reformes són de finals dels anys 80 i van condicionar tot l'interior. L'any 2002 es va reformar i coronar el campanar.
CELLER DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA D'ALIÓ (BCIL)
| Grau de Proyecció | BCIL |
| Època: | s. XX (1917) |
| Estil: | Noucentisme-Modernisme |
| Ús original: | Celler cooperatiu |
| Ús actual: | Celler cooperatiu |
| Estat de Conservació: | Bo |
| Titularitat: | Societat Cooperativa |
La Cooperativa Agrícola (fundada l'any 1909) i declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), va edificar el celler projectat per l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa l'any 1911, un celler que va ser ampliat el 1917 per l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell.
La Cooperativa Agrícola d’Alió es va fundar com a societat l’any 1909. L’edifici del celler fou construït dos anys després, el 1911 i fou ampliat el 1917, en un moment d’expansió del cooperativisme propi de la política de la Mancomunitat de Catalunya. En l’actualitat manté la funció per a la què fou construïda. Conjunt allitat de construccions situat a la carretera de Vendrell a Valls, al nord-est de la població. Edificació d’estil noucentista construïda per Claudi Duran l’any 1911. El 1916 l’Arquitecte César Martinell va fer la reforma i una petita ampliació destinada al laboratori i motor.
L’edifici principal és de planta rectangular, de grans dimensions, al qual s’hi han anat afegint altres cossos annexes. lnteriorment té tines de ciment de forma rectangular que descansen sobre pilars de més d'un metre d'altura i dipòsits soterrats. S'hi accedeix per la façana principal, situada en un dels extrems i per una de les laterals que dóna a un pati tancat. La recepció, a ponent, se situa a un nivell superior al de la nau.
La construcció és de murs de maó combinats amb pedra i argamassa. La coberta, a dues vessants, té teula plana sobre llistons i biguetes de fusta que descansen sobre encavallades, també de fusta, de grans dimensions.
La façana. simètrica, té un portal d'arc de mig punt de maó emmarcat per successius arcs concèntrics que contenen, en el seu interior, un polígon estrellat de cinc puntes, de maó i rajola blava i la llegenda "Sindicat Agricola d'Alió". Per sobre de la porta hi ha un grup de tres finestres decorades amb maó i damunt l'escut de Catalunya de rajoles de colors dins d'un rombe de maó. A banda i banda de les finesfres del primer pis s'obren dues finestres balconeres de la mateixa tipologia que les anteriors. La façana es completa amb un sòcol de pedra limitat per peces de maó i centeneres, tambe de maó, imitant carreus.
S'han afegit diverses construccions que no han afectat l'estructura i l'aspecte de l'edifici original malgrat que un annex annex a la façana li ha fet perdre la seva Independència.
RESTES DE MURS DE LA VIL·LA D'ALIÓ
| Grau de Proyecció | BCIN |
| Època: | Tardomedieval |
| Estil: | Gòtic |
| Ús original: | Defensiu-Muralla |
| Ús actual: | - |
| Estat de Conservació: | Acceptable |
| Titularitat: | Privada |
Es conserven restes de murs de la població medieval. Al final del carrer Major hi ha una portalada possiblement del clos murallat tardomedieval. Té aparença de porta-torre amb quatre entrades en els quatre costats.
El nucli urbà medieval, amb restes de murs de l'antiga vil·la,es va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional BCIN-MH (Monument Històric) del patrimoni cultural català.
CENTRE HISTÒRIC D'ALIÓ
| Grau de Proyecció | BCIL |
| Època: | Medieval - s. XX |
| Estil: | Obra tradicional |
| Ús original: | Espai de comunicació |
| Ús actual: | Espai de comunicació |
| Estat de Conservació: | Bo |
| Titularitat: | Pública - Privada |
El poble d'Alió es troba situat a 266 metres d'altitud, al costat de la carretera comarcal de Valls al Vendrell. Els edificis del nucli s'arrengleren a banda i banda de la carretera, mentre que el sector més antic, centrat pel carrer Major, es desenvolupa a partir de l'església fins al carrer de la Muralla. Els habitatges d'Alió presenten en general una tipologia rural; tenen planta baixa i un o dos pisos, i cobertes de teula.
S'hi conserven portals amb dovelles de pedra regulars. Sembla que l'emplaçament del poble coincideix amb el d'una antiga vil-la romana. L'any 1171 el lloc fou cedit a Ponts de Bruguera i era feu de l'església de Tarragona. Durant la primera dècada del segle XIII, l'arquebisbe Ramon de Rocabertí i el paborde Ramon de Sant Llorenç van fer successives compres del lloc d'Alió als seus propietaris. Pocs anys després el terme va passar en la seva totalitat a ser possessió de les autoritats eclesiàstiques, amb la cessió dels drets per part de Pere I. La dinàmica de població ha estat creixent al llarg dels segles, sobretot en els segles XVIII i XIX, moment de màxima expansió econòmica. La fil·loxera va fer caure aquesta economia, produint, amb el temps, una davallada demogràfica.
LES VOLTES
| Grau de Proyecció | BCIN |
| Època: | s. XIV |
| Estil: | Gòtic |
| Ús original: | Pas de vianants |
| Ús actual: | Pas de vianants |
| Estat de Conservació: | Bo |
| Titularitat: | Privada |
Conjunt de construccions situat al sector est de la població, entre el carrer del Castell, plaça del Castell i la plaça de Catalunya. Consta d'un grup de portals i arcades, possiblement del clos murallat medieval, que suporten un sostre embigat de fusta amb un habitatge a sobre. Tres dels arcs cobreixen el carrer de Vall, on hi ha una porta, el núm 3, que dóna a l'habitatge superior. Tots tres arcs són apuntats de pedra i es recolzen a les parets laterals.
Al final del carrer del Castell hi ha una altre arc, de les mateixes caracteristiques, formant angle recte amb els anteriors. En front d'aquest, un cinquè arc també apuntat dóna a la plaça del Castell. El conjunt el completa un altre arc rebaixat, més amples que els anteriors, enfront del qual hi ha un portal de pedra, d'arc de mig punt, d'accés a un dels habitatges.
Aquesta casa, coneguda per ca Montserrat, juntament amb altres del seu voltant formen part d'una casa forta nascuda de l'antic castell d'Alió. Els arcs que donen a la plaça del castell, on neix el camí de Valls, serien d'un portal doble de la muralla del segle XIV.
LES CISTERNES
| Grau de Proyecció | BCIL |
| Època: | s. XVIII |
| Estil: | Tradicional |
| Ús original: | Cisternes |
| Ús actual: | En desús |
| Estat de Conservació: | Bo |
| Titularitat: | Privada |
El sistema hidràulic de rec format per dues cisternes de volta de canó i les seves connexions, que s'ubica entre l'avinguda de Montserrat i el camí d'Alió, és una estructura pròpia de l'arquitectura popular d'indrets on l'aigua és escassa. Es tracta, de fet de dos dipòsits subterranis per a conservar aigua de pluja. Des de l'exterior, a peu de carrer, només es pot veure l'entrada d'aigua i la de persones, i la part final del sistema hidràulic de rec, format per una construcció que s'utilitza per extreure l'aigua de les cisternes, el seu dipòsit, i també el rec d'obra.
El fet que les cisternes es trobin al bell mig del nucli antic de la població, així com l'existència de dues entrades, una per l'aigua de la pluja i una altra per a persones indueix a pensar que els dipòsits eren destinats també al consum humà, a més del rec dels horts. L'entrada per a persones facilita les tasques de neteja periòdica i retirada de sediments que arrossega l'aigua de la pluja.
La interconnexió de les cisternes es realitza a través d'una connexió situada en un punt relativament elevat d'aquestes amb l'objectiu que els sediments s'acumulin només en una d'elles, per tal de preservar la puresa de l'aigua de l'altra.
Les cisternes es troben ubicades una al costat de l'altra i estan comunicades per tal d'usar-les aprofitant el sistema de vasos comunicants. Les parets internes d'ambdues cisternes es troben recobertes per una barreja de calç, terra, òxid de ferro, argila vermella i segurament amb llentiscle, i més concretament el màstic de l'arbust per tal d'ajudar a la impermeabilització. Aquesta és una tècnica usada des d'antic a l'Europa mediterrània.
La cisterna A presenta una planta rectangular de 6,90 m de llargada i 3,14 m d'amplada. L'alçada màxima és de 3,38 m, la línia d'imposta arriba a 2,06 m. La coberta és de volta de canó. El volum interior del dipòsit és de més de 45 m3. La boca de la cisterna és de planta quadrada i es troba al centre d'un dels extrems llargs de la volta. Aquesta obertura serveix per poder treure aigua de la cisterna mitjançant una galleda i fou feta en el moment de construcció d'aquesta.
Pel que fa a la cisterna B, la planta és rectangular de 6,96 m per 2,64 m. L'alçada màxima és de 2,84 m i la línia d'imposta arriba a 2,04 m. La coberta és de volta de canó. El volum interior del dipòsit arriba als 53 m3. En aquest cas la boca també és de planta quadrada, però sembla que va ser oberta en posterioritat a la construcció de la cisterna.
La construcció podria datar del segle XVIII.
POU DEL POBLE
| Grau de Proyecció | Protegit Urbanísticament |
| Època: | Desconegut |
| Estil: | |
| Ús original: | Pou |
| Ús actual: | |
| Estat de Conservació: | Bo |
| Titularitat: | Ajuntament |
D'origen discutit, la versio més acceptada es que es tracta d'una construcció àrab, tot i que es probable que el pou fos construit ja en època romana.
CAVANES DE PEDRA SECA: record del passat agrari
Les cavanes de pedra seca són part integral del paisatge rural d'Alió, reflectint la saviesa dels antics agricultors locals en adaptar-se a les condicions del medi. Aquestes estructures són testimonis tangibles del treball dur i la resiliència de les generacions passades, i representen un llegat cultural que mereix ser preservat per a les futures generacions.
Pla de Protecció del Patrimoni
Conscients de la importància de les cavanes de pedra seca com a patrimoni cultural d'Alió, l'Ajuntament va establir un pla de protecció per a aquestes estructures. Aquest pla té com a objectiu principal garantir la conservació i la salvaguarda d'aquests tresors patrimonials, mitjançant diverses mesures que inclouen:
- Inventari i catalogació de les cavanes de pedra seca existents al municipi.
- Establiment de zones de protecció i restriccions per a les àrees on es troben les cavanes.
- Foment de la conscienciació i la valoració de les cavanes de pedra seca entre la comunitat local i els visitants.
- Promoció de projectes de restauració i rehabilitació de les cavanes en estat de deteriorament.
Per a més informació podeu consultar el Pla Especial de les cabanes de pedra seca i refugis de la guerra civil al T.M. d'Alió
REFUGIS DE LA GUERRA CIVIL: Testimonis d'un Passat Turbulent
Els nostres refugis de la guerra civil esdevenen testimonis silents d'una època marcada per la turbulència i la resiliència. Aquestes estructures soterrades foren construïdes durant la guerra civil espanyola (1936-1939).
Els refugis de la guerra civil a Alió van ser construïts com a respostes a la necessitat urgent de protecció davant dels bombardejos i els atacs durant el conflicte. Aquests refugis subterranis van servir com a refugi per als civils, així com per a l'emmagatzematge de béns essencials i medicaments.
Pla de Conservació i Memòria Històrica
Amb la voluntat de preservar la memòria històrica i honrar els que van viure aquesta època, l'Ajuntament d'Alió ha establert un pla de conservació dels refugis de la guerra civil. Aquest pla té diversos objectius:
- Identificar i catalogar tots els refugis de la guerra civil existents al municipi.
- Protegir i conservar aquest patrimoni històric per a les futures generacions.
Per a més informació podeu consultar el Pla Especial de les cabanes de pedra seca i refugis de la guerra civil al T.M. d'Alió
CA MANEL
| Grau de Proyecció | Protegit Urbanísticament |
| Època: | s. XVI |
| Estil: | Tardo-medieval |
| Ús original: | Habitatge |
| Ús actual: | Habitatge |
| Estat de Conservació: | Bo |
| Titularitat: | Privada |
Construcció entre mitgeres situada a la plaça de Catalunya, a continuació del carrer major. Té un carrer, el carrer del Pou, que li passa per sota. La façana de l'edificació correspon al segle XVI, segons inscripció de la llinda de la finestra central. Actualment són dos habitatges. El de la dreta correspon al núm. 18 del carrer Major i el de l'esquerra al núm. 1 de la Plaça de Catalunya; la part superior del porxo pertany a aquest últim.
L'obra és de pedra i argamassa amb el portal, la balconada i una finestra de pedra picada. La coberta és de taula a dues vessants. La façana que dóna a la plaça té al mig el portal del carrer del Pou d'arc de punt rodó amb la cara exterior de pedra carejada. A l'esquerra hi ha el portal d'entrada a la casa d'arc de mig punt de dovelles de pedra, algunes d'elles restaurades amb morter, i a la dreta una finestra. Al pis de sobre hi ha tres obertures. La de la dreta té brancals i llinda de pedra picada treballada. La llinda és d'una sola peça i té gravada la inscripció "IHS".
L'obertura central conserva les mateixes característiques que l'anterior, amb les inscripcions "PONS ME IHS RECIT1585" a la llinda. Aquesta, però, ha estat convertida en balcó.
La planta superior té deu obertures d'arc de punt rodó arrenglerades i corona la façana un ràfec de maó i teula. La casa de la dreta també formava part del conjunt.
CA LA VIUDA
| Grau de Proyecció | Protegit Urbanísticament |
| Època: | s. XX (1914) |
| Estil: | Modernista-noucentista |
| Ús original: | Habitatge |
| Ús actual: | Habitatge |
| Estat de Conservació: | Acceptable |
| Titularitat: | Privada |
Construcció entre mitgeres situada a l'avinguda de Montserrat, núm 5. L'edificació és d'inicis del segle XX.
L'edifici té planta baixa i pis amb la coberta de teula a dues vessants. La façana principal és de composició simètrica i obertures molt regulars. A la planta baixa es troba el portal d'entrada centrat, amb una finestra a cada costat. A la planta primera hi ha tres balcons, amb barana de ferro forjat i obertures rectangulars. El conjunt es corona amb la barana del terrat sobre una cornisa motllurada que amaga la teulada.
La façana té un sòcol imitant la pedra, totes les obertures emmarcades i un esgrafiat imitant carreus que a la part superior té una sanefa decorativa.
CA L'ESCODA (PORTAL)
| Grau de Proyecció | Protegit Urbanísticament |
| Època: | s. XVIII (1792) |
| Estil: | Tradicional |
| Ús original: | Habitatge |
| Ús actual: | Habitatge |
| Estat de Conservació: | Acceptable |
| Titularitat: | Privada |
Construcció situada a la Plaça Nova, núm. 1, cantonada carrer Pare Vendrell.
L'edifici te planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula. Va ser construït el 1792, segons datació de la llinda, per donar accés a l'habitatge des de la carretera. Actualment el portal està tapiat i s'accedeix des del carrer lateral.
El portal és d'arc escarser de pedra ben treballada. Els brancals, molt rectilinis tenen basaments inferiors. La llinda, d'una sola peça,. té a la clau un relleu en forma de pic o martell dins un cercle i la data gravada a l'interior.
L'element més interessant és el portal amb l'escut. També hi ha un guardacantó de pedra a la cantonada.
MAS DEL BARRIAC
| Grau de Proyecció | Protegit Urbanísticament |
| Època: | - |
| Estil: | Tradicional |
| Ús original: | Masia |
| Ús actual: | Habitatge |
| Estat de Conservació: | Acceptable |
| Titularitat: | Privada |
Conjunt de quatre edificacions. El volum principal destinat a l'ús d'habitatge residencial consta de planta baixa més dues plantes pis, de superfície inferior a la planta baixa. Coberta inclinada a dues aigües de teula àrab en sentit longitudinal a la façana principal, i en el mateix sentit en el cos de planta baixa, resultant els dos careners perpendiculars. Canaló de recollida d'aigües pluvials de fibrociment en façanes lateral i posterior. Façana arrebossada parcialment amb morter de ciment sense pintar i sòcol inexistent.
La fusteria de la porta d'accés és de fusta, inclòs el dintell d'una sola peça del mateix material, finestres de fusta i persianes enrotllables. Reixes metàl·liques a planta baixa de format vertical. La resta de volums annexes adossats, segueixen la tipologia arquitectònica.
Volum principal amb funció d'habitatge residencial, volums annexes adossats amb funció de magatzem agrícola, de construcció ramadera (en desús) i de garatge.
