Alió i els seus Renoms

(Cal tenir en compte que aquests continguts van ser elaborats entre el 2008 i 2009)

INTRODUCCIÓ ALS RENOMS

En primer lloc, s'ha de distingir els conceptes de renom, malnom i motiu.

Els renoms són els noms no oficials que no ha inventat ni l'interessat ni la seva família. Alguna de les causes de la seva aparició podria ser el lloc de procedència, el seu ofici o la deformació d'un nom antic.

Els malnoms equivalen a un prenom, és a dir, que s'apliquen a una sola persona; en general són mal acceptats per la persona en qüestió, i es pot sentir insultat si se li diu a la cara, per això els malnoms es fan servir quan no hi és. La causa de la seva aparició podria ser un fet aïllat que li hagués passat, pel seu tarannà o caràcter o per una característica física de la persona. A vegades el malnom es transmet de pares a fills, convertint-se així en un nom de casa.

Els noms de casa, també anomenats sobrenoms, són renoms que funcionen com un cognom no oficial, determinat per la pertinença a una determinada família. De fet, els cognoms es van originar com a noms de casa que més endavant es van fer oficials. Sovint aquests noms van precedits de l'expressió "de cal" o "de ca la".

Cal tenir en compte que, com diu Enric Moreu-Rey, és durant els segles XV i XVI que es produeix la generalització de l'ús del sobrenom produïda per la coincidència de cognoms.

En l'estudi dels renoms el que interessa és com una comunitat anomena els seus membres amb un segon nom que no és l'oficial. Una de les seves funcions és substituir el nom i cognoms i sobretot diferenciar els que són iguals.

Com ja s'ha dit abans, els renoms no són oficials, per tant, no consten en cap llibre (tan sols en els primers Registres Civils s'anaven posant els renoms i els cadastres) i és per aquest motiu que poden haver tingut variacions semàntiques. Com que els renoms es coneixen per mitjà oral, és fàcil que se'n perdi l'origen.

Una altra característica dels renoms és la transmissió de pares a fills o d'una casa a l'altra encara que ja no es donin les circumstàncies que van fer que s'apliquessin als avantpassats. Aquests canvis de persona fan que moltes vegades el cognom pateixi canvis morfològics com ara: del masculí al femení i a l'inrevés, del singular al plural i a l'inrevés, noms compostos i transformacions fonètiques.

Per poder classificar els renoms d'una forma fàcil i entenedora s'ha preferit la següent classificació, la qual és idònia per als renoms d'Alió ja que els encapçala a tots.

Aquest recurs s'ha extret de la Universitat Jaume I, concretament d'un treball sobre els malnoms.

La classificació és la següent:

Renoms descriptius: 

• Per ocupació professional: fan referència a oficis habituals, als quals només es dedicava una persona concreta. També fa referència a diverses funcions i càrrecs. 
• Fets de parla 
• Característiques físiques 
• Caràcter 
• Circumstàncies de naixença, parentiu o condició

Renoms procedents de topònims: 

• Persones d'altres llocs 
• Persones procedents de finques o altres propietats

Renoms procedents de noms i cognoms:

•  Noms 
• Cognoms

Renoms que identifiquen les persones amb:

• Animals o plantes 
• Altres objectes

Altres renoms

LLISTAT DE RENOMS

Ca l'Agneta, Ca l'Ambrós, Ca l'Angelino, Ca l'Antogo, Ca l'Arpet, Ca Barriach, Ca Besso, Cal Bissanyu, Cal Boira, Cal Borràs, Cal Boter, Ca la Brigida, Ca Cadenes, Cal Caliveno, Cal Caloiu, Cal Camildo, Ca Cantons, Cal Carnisser, Ca Carlets, Cal Casiano, Cal Castanyu, Ca la Catarina, Cal Catòlic, Cal Cavallé, Cal Chupa, Cal Cigró, Cal Coc, Cal Cogollada, Cal Conillera, Cal Conrado, Ca Daran, Ca la Dela, Cal Duran, Ca l'Eloi, Ca l'Estanis, Ca l'Escoda, Ca l'Escurralots, Ca l'Esquilets, Ca l'Eusebi, Ca la Fàbrica, Cal Ferrer, Cal Florencio, Ca Fumet, Cal Fuster, Cal Gori, Cal Grimau, Cal Güelo, Cal Gojat, Cal Joan de Cabra, Cal Joan del Tit, Ca la Julita, Ca la Lloreto, Cal Magí de les Destres, Ca Manel, Ca la Marfega, Ca la Maria Petita, Ca Mateu, Cal Menut, Cal Miquel del Xicatu, Cal Miliu de Gepis, Ca la Modesta, Ca la Montanyesa, Ca Nadal, Cal Nicasi, Ca Nivell, Ca la Noia, Ca l'Orga, Ca Papiol, Ca Pascual, Cal Passagat, Ca la Pell, Cal Perez, Cal Pesol, Cal Pep Trompa, Cal Pep del Boté, Cal Pep del Gansu, Cal Pere l'Escolà, Cal Pigat, Ca Plana, Cal Pou, Cal Porrut, Cal Pros, Ca Puvill, Cal Racó, Ca Rafel, Cal Ramon del Pla, Ca la Riba, Cal Rifé, Cal Robat, Cal Ruell, Cal Rufi, Cal Russet, Cal Secretari, Cal Sendrós, Cal Sordet, Cal Ticó, Ca Toful, Ca Turià, Cal Toribio, Ca Vidal, Ca la Viuda, Cal Xacà, Ca Xantus.

RENOMS DESCRIPTIUS

Per ocupació professional: fan referència a oficis habituals, als quals només es dedicava una persona concreta. També fa referència a diverses funcions i càrrecs.

CAL BOTÉ 

En Pep, conegut també com el Pep del Boté, venia de Vilarodona i tenia l’ofici de fer botes de vi, i la Trinitat, la seva dona, venia de l’Illa (Conca de Barberà). Quan van anar a viure a Alió, van portar molts familiars amb ells, és per això que hi ha tants avantpassats provinents de l’Illa al mateix poble. 

De cognom es deia Batalla, alguns li deien “el Petarra”, tot i que no li agradava. Tenia un germà, en Pau Batalla, conegut com “el Boté al arraval”, perquè era el carrer on vivia. Ja no hi ha ningú de la família amb aquest renom, només la casa. La única persona de la família directe viu a Valls i no conserva el renom.

CAL CARNISSER o CAL XACÀ 

Anteriorment rebien el renom de Cal Xacà, que prové d’un fet puntual de l’avi de la família, en Ramon Solanes Esteve: un dia es passejà per tot el poble presumint d’una jaqueta però aquesta era curta i lletja i els veïns li digueren que on anava amb aquest “jaquetot”; i d’aquí el renom de Cal Xacà. 

Des del 1940 reben el nom de Cal Carnisser per la professió de la família, a més, es proveïen del seu propi bestiar (actualment és la única carnisseria que hi ha al poble).

CA L'ESQUILETS

Al carrer Major hi vivia un home, en Paco, amb la seva dona, l'Antònia, i el seu fill, que també es deia Paco. El renom ve donat per la professió del pare que es dedicava a esquilar els animals.

AL CASTANYU

La besàvia de la persona entrevistada havia vengut durant molts anys castanyes. Al morir la dona, el renom va passar al seu home i es va modificar el gènere, convertint-se en Cal Castanyu. Actualment la casa està abandonada. El seu besnét, en Francesc Jofré, és l’actual alcalde del poble, però viu en una altra casa que no té renom, i per això li diuen el Sisco de la Castanya, i a la seva dona, Maria Carme de Ca la Castanya.

CAL FUSTER

Fuster és l’ofici a què es dedicà en Pau Ollé, véu de Vilarodona, i també l’ofici que es dedicà el seu fill Ramon Ollé Iglesias, que va anar a viure a Alió i li va ensenyar el mateix ofici al seu fill Jaume Ollé, donant pas a la darrera generació, els seu fills Jaume i Joan que actualment són els fusters del poble. En total quatre generacions amb el mateix ofici, el de fuster.

CAL FERRER

Era en Joan Aluja, el seu ofici era ferrer, casat amb la Maria Domingo, ambdós eren naturals del Pont d'Armentera, van venir a viure a Alió i tingueren quatre fills entre els anys 1874 i 1883. Un dels fills, l'Emili, continuà sent ferrer.

CAL SECRETARI o CAL DURANT

És el besavi d'en Jaume Duran Ferré, que provenia de la muntanya, i fou durant molts anys el secretari de l'ajuntament del poble. A la mare d'en Jaume, la Carme Ferré, tothom la coneix com la Carme del Secretari.

Fets de parla

CAL CALIVENU o CAL COC

Lluis Vallvé Gràcia, fill de Lluis i Cecília, era conegut com el de Cal Calivenu. Vivien al carrer del Sindicat nº10 i es va casar amb Dolors Bardina Rabassó. Tenien tres fills: la Roser, la Mercè del mas del Roc i una altra que se’ls hi va morir, però actualment només coneixen pel renom a la Roser.

El renom de la casa abans era cal Coc, fins l’any 1915 i desprès per allà l’any 1922-1923 van marxar a Barcelona i li va comprar la casa un noi de Perafort. És un cas bastant curiós ja que el Coc és el que li va vendre la casa: el que li ven: el caliven. No se sap perquè un fet tan puntual es convertí en un renom que encara perdura.

CA LA RIBA

Tot i que en un primer moment es podria pensar que el renom sorgeix a conseqüència de ser procedent de la població de la Riba, la realitat és que el renom ha estat causa d’una modificació gramatical ja que el nom real era, Josep Ribé, i li deien cal Ribé, i amb els anys, com que es va perdre el cognom, se’ls ha quedat de renom Ca la Riba. 

Anteriorment era la casa de Ca l’Amàlia, però ara ja s’ha perdut. La família que hi viu actualment no hi té res a veure, només van adoptar el nom de la casa, Ca la Riba.

Característiques físiques

CAL CIGRÓ

Es veu que el fill, en Ramon Ciuró, era petit (igual que el pare) i, en un poble no costava res  posar renom, així que de tan de dir-li: “oh, mira que petit, que petit”, se’ls hi ha quedat a tota la família Cal Cigró. 

El seu cognom és Ciuró, la qual cosa pot portar el dubte d’on prové el renom: pot ser que fos per la característica física o per una modificació del cognom. 

Aquesta família van venir de la població del Milà (Alt Camp).

CAL MENUT

El senyor Batalla era baix i panxut, la seva filla “La Rosa de Cal Menut” es va casar amb el Josep Maria de Ca Ramoneta. Van tenir quatre fills: en Daniel que va morir d’una picada de mosca, el Ramon que va anar a Barcelona, el Josep i el Lluis. 

El físic d’aquest home va donar renom a la casa, que encara perdura.

CAL PERE L’ESCOLA

En Pere era un nen que sempre duia una bata molt llarga i li deien l’escolà per aquest motiu. Avui en dia ja no hi ha ningú de la seva família, per això el renom no s’utilitza.

CAL PIGAT

Prové del segle XIX, del besavi de la persona entrevistada (Eugeni Batalla de 88 anys), en Pere Batalla. L’home tenia aquesta característica física, les pigues. Aquest renom es va perdre quan, al mateix temps a la casa de Cal Pigat, al casar-se, se li deia Ca la Julita, perdent-se així el primer renom.

CAL RUSSET

L’home de la casa es deia Josep Vallvé. Anteriorment la casa havia estat una taverna. Tota la família per part del seu pare són rossos de cabell, i d’aquí el renom.

CAL SORDET

Es deia Baldomer Masgoret Masgoret, fill de Josep i Camila, nascut a Alió i d’ofici pagès, vivia al carrer de la muralla nº2 i casat amb Filomena Ventura Cristià. Van tenir tres fills, en Ramon, en Josep i la Maria. L’any 1939 va ingressar a la presó de Valls per la repressió franquista.

El significat del renom fa pensar que un dels avantpassats devia tenir aquesta incapacitat, però cal dir que ningú ho sap del cert ja que aquest renom té molts anys.

Caràcter

CAL CALOIU

La paraula caloiu tenia un significat com si volguessis ser més que els demés, tenir desvanitura, xuleria, els hi deien als soldats sobretot. Tota la gent del poble creia que l’home de la casa que exercia de soldat era caloiu. 

Aquest renom no s’utilitza perquè no agrada als familiars.

CAL CATOLIC

És un renom molt antic, més tard passarà a ser Cal Nivell. Es diu que l’home de la casa era un senyor molt religiós, basava tota la seva vida en fets religiosos. Tenien un fill i una filla, però el fill, que es deia Amador, va morir ofegat en una bassa el mateix dia de la festa Major del poble. A la seva filla la coneixien com “la Católica”. 

Ja no hi ha ningú de la família, l’últim que hi va haver a la família a Alió es deia Josep Rius Rodriguez.

CAL GOIJAT

El Pare Vendrell era fill de la casa de renom “Cal Goijat”, prové de la paraula “goig”. La casa està situada a l’antic camí de Bràfim i donada la importància de aquest mossèn es va canviar el nom del carrer per el de Pare Vendrell. 

Als anys 20 hi vivia l’Assumpte que era la modista del poble, el seu germà Joan Vendrell Plana i la muller d’aquest l’Angelina.

Circumstàncies de naixença, parentiu o condició

CA LA VIUDA

Quatre generacions enrere, hi va haver un matrimoni que, quan la dona estava embarassada de cinc o sis mesos, l’home es va morir, així que el seu fill, en Salvador, quan va néixer ja no va conèixer al seu pare. Per això se li va quedar aquest nom a la casa. Primer vivien en una casa molt vella i després van anar a viure allà on actualment hi ha Cal Cigró i més tard es traslladaren a una altra casa que va continuar portant el mateix renom, Ca la Viuda. 

El nen es deia Salvador Cristià, que es va casar amb Francesca Inglés i van tenir quatre fills, tres noies i un noi que es deia Josep, que fou assassinat als 15 anys per Pere Dalmau Gelambi (el dia 3 de Maig de 1894). Aquest home era curt de facultats, el va empaitar amb un ganivet i quan intentava fugir es va enredar en uns sarments. L’home el va atrapar i el matà.

CA LA NOIA

Ja ha desaparegut, eren de Barcelona. Ell es deia Pepet i ella Maria de Ca la Noia, però no se sap del cert l’origen d’aquest renom. Actualment hi viu una parella jove que no té res a veure amb la família.

CA PUVILL

De cognom, Domingo. El pubill havia viscut allà on hi ha ara la família d’Antoni Rafi, al carrer Major nº18, es diu que tractaven amb ametlles i tenien un corral de gallines on anteriorment hi havia l’abadia del poble, al carrer Muralla, que ara és el carrer de Ferran Saperas. 

La família estaven bastant endeutats, aleshores el fill gran, en Joan, va pensar que es faria un fart de treballar per pagar deutes, així que va marxar a buscar la pubilla, la Maria, al Pla de Santa Maria (a l’Alt Camp), on es van casar. Aleshores es van quedar aquí el fill mitjà, en Josep casat amb la Concepció de Ca l’Agneta i el fill petit, que va ser el que ho va heretar tot. El fill gran era conegut com el pubill, però aquest sobrenom va passar a ser el renom de tota la família.

CA BESSÓ

Aquest renom prové dels avantpassats de Josep Güell Poblet que van tenir bessonada, i des d’aquell moment els coneixien com els de Ca Bessó. En Josep Güell es va casar amb la Guadalupe Pujol, veïna del Pla de Santa Maria i tingueren una filla, la Maria, ara coneguda com la Maria de Ca Bessó que no té descendents.

CAL ROBAT

De cognom, Castells. Hi va viure un home que l’anomenaven “Caparrot”. Provenia de Tarragona i tractava amb vins; pel que sembla, els hi van entrar a robar. Actualment ja no hi viu la mateixa família, i el renom encara perdura a la família actual.

RENOMS PROCEDENTS DE TOPÒNIMS

Persones d'altres llocs

CA DARAN

El cap de família es deia Salvador Anguela, conegut com Daran i quan es va morir, a la seva vídua li van passar a dir, ca la Daranta. Ens comenta la família que sembla que aquest renom tingui alguna relació amb la Vall d’Aran.

Ara hi viu la neta del Daran, la Maria Carme Reyes, és la casa de l’avinguda Montserrat nº14, fa uns anys el carrer de les Creus.

CAL JOAN DE CABRA

Li deien així perquè era de la població de Cabra del Camp (Alt Camp). Aquest renom ha desaparegut i ara a la casa hi viu el fill dels de Ca Papiol, en Josep Guasch.

CAL MAGÍ DE LES DESTRES

En Magí era de la població de les Destres, veïnat del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), i el seu fill es deia Joan Calbet i la seva senyora Teresa, que també provenien de la població de les Destres. Quan s’instal·laren a Alió se l’anomenà el Magí de les Destres.

CA LA MUNTANYESA

Va ser una parella que venien de la muntanya i van venir a viure a Alió, així que se’ls coneixia com els de la Muntanya, i amb el temps, va passar a ser el seu renom, Ca la Muntanyesa. La dona es deia Maria, “la Maria de la Muntanya”.

CAL RAMON DEL PLA

Es deia Ramon Balcells Dalmau i va néixer al Pla de Santa Maria (Alt Camp) però va venir a viure a Alió. La seva casa era al carrer Major nº11 i la seva professió, pagès. Estava casat amb Maria Mateu Olivé. L’any 1939 va entrar a la presó i va ser condemnat a mort per rebel·lió militar, va ser afusellat el mateix any.

Persones procedents de finques o altres propietats

CAL BARRIACH

Bé d’un mas, el Mas de Barriach, les generacions de la família que hi van viure anteriorment es deien així de cognom però al tenir una pubilla aquest cognom va desaparèixer. 

Un dels següents propietaris fou Salvador Giné, concretament l’any 1861 i es valorà el mas en 881,53 reals. 

Avui en dia, Barriach perdura com a nom del mas i renom de la família que ho va comprar, la família Solé.

CAL CANTONS

La família Ibarra vivia en una casa cantonera, d’aquí el seu renom. Avui en dia viuen en una altra casa a la vora de la carretera a l’avinguda Mossèn J. Verdaguer nº11 i encara se’ls coneix com els de Ca Cantons.

CA LA FÀBRICA

Havia estat una fàbrica de persianes als anys 20, propietat de Barrau i Cia, després la van comprar la família de Francesc Bosc i van fer-hi una granja amb una casa, i a aquesta se li va quedar el renom de Ca la Fàbrica, tot i que ja no existeix com a tal.

CAL RACÓ

Era la casa d’un home vell, en Josep Montserrat Saperas. La situació de la casa pot fer pensar que va ser la causa del renom. En l’actualitat, tot i que la casa té el renom de Cal Racó, segurament es perdrà ja que hi viu una parella jove i aquests no se’ls coneix per aquest ni cap altre renom.

CA L’ESCURRALOTS

Era el nom d’un carrer on al final hi havia un corral que tots anomenaven “corralot”, situat sota del carrer Major, actualment un carrer sense sortida. Pertanyia a Josep Pons Dalmau, conegut també com Pep dels Escurralots.

CAL POU

De cognom, Montserrat. Li deien Ca Llorenç del pou des de que l’avi es va fer allà la casa, al costat mateix del pou, al cap d’avall del poble. Més endavant, al seu fill Joan encara se li deia Cal Llorenç del Pou, però generació rere generació, la casa es coneix com Cal Pou. Aquest pou no era d’ells exclusivament sinó de tot el poble. El carrer on es situa també porta el nom de carrer del Pou.

RENOMS PROCEDENTS DE NOMS I COGNOMS

Noms

CA L’AGNETA

És una modificació del nom Anna. L’Anna Garreta prové de Vallmoll casada amb Llorenç Coll Conillera, fill de Masllorenç i d’ofici pagès van tenir dues filles: La Marcella i la Concepció. Aquesta última casada amb Josep Domingo Català de la casa de Ca Pubill, van ser pares de cinc fills: en Pere que va morir amb 18 anys a la guerra, en Ramon, la Maria i per últim la persona entrevistada, en Josep Mª Domingo Coll, també conegut com el Josep Mª de Ca l’Agneta.

CA L’ANGELINO

Aquest home es va morir del tifus i el renom va desaparèixer. La seva filla no el va conservar perquè al casar-se amb l’home que exercia de secretari a l’Ajuntament del poble, van passar a ser Cal secretari. La casa de Ca l’Angelino va passar a ser Cal Secretari.

CA L’AMBRÓS

Era un home solitari, es deia Ambrós i treballava de pagès però després es va dedicar a fer encàrrecs per els de Cal Güelo. Actualment ja no hi ha renom ni família d’aquest home al poble.

CA CAMILDO o CA L’ESCODA

En Camildo era l’home de la casa, fou un general que va fer passar la carretera per davant de casa seva. Era la casa actual de la família Escoda, que conserven el renom de Ca Camildu. L’Antoni Escoda Canela va néixer a Alió a la casa pairal de la seva família, l’actual nº1 del carrer Pere Vendrell. L’Escoda es va casar el 1832 amb Josepa Ferraté Anguera i un any després naixia l’única filla: Maria Escoda, que del 1868 al 1870 fou mestre d’instrucció primària a l’escola d’Alió. Segurament fou la primera dona d’Alió que practicà una professió liberal.

CA LA BRÍGIDA

El Joan de la Castanya estava casat amb la Brígida i se’ls coneixia pels dos noms. Era la padrina de Joan Jofre Espanyol, que va néixer a Alló l’any 1950, un famós cuiner amb gran esperit que el portà a conèixer tota la geografia espanyola.

CAL CONRADO

En Conrado Mercadé Montserrat va ser nomenat el 1934 l’algutzir del poble fins l’any 1951, és a dir, el que s’encarregava del rellotge públic del campanar i del cementiri.

CAL CASIANO o CAL GÜELO

L’home de la casa es diu Cassià Montserrat Ollé. El seu avi Sebastià Montserrat Rufi tenia l’ofici de fuster, igual que el seu pare, Cassià Montserrat Martí que va ser l’alcalde d’Alió l’any 1936. 

Abans eren els de cal Güelo. Els pares d’en Cassià i en Pere eren cosins, els dos eren de Cal Güelo. Al Pere se’l coneix com “el Pere del Güelo”, però en Cassià, abans conegut com el Cassià del Güelo, ha perdut aquest segon renom.

CA LA CATARINA

El renom de Catarina prové d’un avantpassat que es deia així i, en morir, el renom passà al masculí: Cal Catarino. 

El cognom de la família és Ollé, concretament Baldomer Ollé Domingo, fill de Gregori i Carme, vivien al carrer Jacint Verdaguer, de professió pagès, casat amb Matilde Montserrat Vendrell, i tenien dos fills, en Josep Maria i la Carme. En Baldomer va entrar a la presó en temps de la repressió franquista l’any 1939. Es dedicava juntament amb el Sisco de la Castanya tenien el negoci de porcs.

CAL CARLETS

Carlets és una modificació del nom propi Carles, que fou un avantpassat de la família Plana. 

En Josep Plana, casat amb Antonia Plana del poble de Vallmoll, va tenir un fill: en Josep Plana Plana, conegut com el Josep de Ca Carlets. No ha desaparegut el renom de la casa perquè un dels fills es va fer una casa nova no fa gaire temps i continua sent Ca Carlets.

CA LA DELA

La mare del Delo es deia Adela Batalla, que abreviat és Dela, i per això a ell, que no es diu pas Delo sinó Pere Miró, se’l coneix per aquest nom, que al mateix temps és el renom de la casa.

CA L’EUSEBI o CAL GORI

De cognom, Vilà. Abans eren Cal Gori que prové de Gregori. Aquest renom es va perdre perquè va tenir un fill, l’Eusebi, i en heretar la casa, a aquest se’l coneixia com l’Eusebi de cal Gori, però amb els anys, la casa ha passat a ser cal Sebio o l’Eusebi. Aquest renom és bastant actual. L’avi de la casa es diu Eusebi, igual que el seu fill, però és possible que es perdi perquè l’Eusebi petit només té dues filles.

CA L’ELOI

L’Eloi exercia d’electricista. Tenia dos germans més, en Salvador i en Juanitu, que en principi ja no vivien a la mateixa casa però en Salvador va anar a viure amb el seu germà i aleshores el renom va passar a ser el seu cognom, Vidal.

CAL FLORENCIO

En Florencio i la seva germana la Felisa eren els que regentaven el cafè i la sala de ball del poble. 

Més tard, un home que es deia Pep ho va comprar i va desaparèixer el renom de Cal Florencio (fa uns 80 anys aproximadament) i va fer de l’antic cafè una carnisseria. 

Al darrere hi tenia els seus propis bens i al costat la tenda de carn que despatxava la seva dona, la Dolores.

CAL JOAN DEL TIT

Aquest renom ja ha desaparegut. Ara la casa porta el renom de Ca l’Isidre. El matrimoni que hi vivia eren coneguts pel sobrenom de Tit, i la dona, la Tita, i tenien dos filles: una es va morir i l’altre va anar a viure a Barcelona. 

Aquesta família va vendre la casa als de Cal Catarino (els seus veïns) i actualment hi viu l’Isidre, que treballava pel Catarino com a mosso i més tard va comprar aquella casa, que anteriorment era una de sola però ara s’han separat: una és Cal Isidre i l’altra és del Catarinu de Cal Tit.

CA LA JULITA

Ca la Julita també es deia Cal Pigat però aquest renom es va perdre perquè la gent del poble només feia servir aquest. La Julita és de la Júlia Batalla Batalla. Més tard, a un dels seus fills, el que es va quedar la casa, se’l coneixia com el Julitu.

CA LA LLORETO

En Pau de la Cristina, renom que li ve donat per la seva mare Cristina, era fill d’Alió i es va casar a Bráfim amb la Lloreto Vives. Van anar a viure a Alió i amb els anys el renom de Ca la Cristina es perdé substituint-se per de ca la Lloreto.

CAL MILIO DE GEPIS

L’home de la casa es deia Emili i era de Cal Gepis, renom del que no se sap la procedència. És la casa antiga de Ca Pascual, que són una altra família del poble que es canviaren de casa.

CAL MIQUEL DEL XICATO

Era un senyor pagès i el seu fill, que es va casar amb una noia de Figuerola, va anar a viure a Terrassa. Quan en Miquel es va morir la casa va quedar abandonada. Fins fa uns anys no hi vivia ningú però uns nous propietaris han reformat la casa i se’ls coneix com els de Cal “madrileny” perquè són de Madrid. Cal Miquel del Xicato ha desaparegut totalment. El nom de Xicato no se sap d’on prové.

CA LA MODESTA

La casa de la Modesta havia estat Cal Miró, i aquests van vendre la casa a la família de la Modesta. Actualment ja ha desaparegut el renom.

CA MATEU

Es deia Mateu Bellvé Montserrat i pertanyia a una de les famílies més riques del poble. L’any 1876 eren els propietaris de la fàbrica d’aiguardent d’Alió. El seu germà, en Pau, se’l coneixia com “el frare de Mateu”, va néixer a Alió l’any 1814 i va morir el 1897. Se’l coneixia així perquè havia estat frare subdiaca del convent dels Caputxins de Valls, era d’idees liberals i per això va deixar els hàbits. S’allistà com a sergent de Miquelets per combatre els Carlins durant la primera guerra Carlina. Més endavant es reconcilià amb l’església i fou ordenat prevere.

El renom de Ca Mateu encara perdura tot i no haver-hi cap persona amb aquest nom. La casa pairal sempre ha estat al carrer Major d’Alió.

CA MANEL

És la casa de la Maria Mercadé, casada amb Josep Travé Montseny, que provenia de Solivella (Conca de Barberà). Aquest home va ser durant molts anys el secretari de l’Ajuntament d’Alió. 

La Maria, coneguda per tot el poble com la Maria de Ca Manel, tenia un avantpassat que es deia Manel, però no se sap quantes són les generacions passades des de que es va introduir el renom.

CAL NICASI o CA LA MARIA PETITA

En Nicasi Bardina Gatell era el pare de la Paquita Bardina i del Pepitu. La seva mare era coneguda com la Maria Petita, però en casar-se van passar a ser coneguts com els de Cal Nicasi. 

Ara aquests renoms ja s’han perdut perquè els fills es van casar i han adoptat un altre renom: la Paquita casada amb Josep Robert Figuerola van passar a ser els de Ca Pascual i el Pepitu, casat amb una dona de Valls, on va anar a viure, no ha adoptat cap renom.

CAL PEP DEL GANSU

En Pep Plana Ribé, fill d’Alió, estava casat amb la Pilar del Xacó, que era d’Aragó, i no van tenir descendència, per això els dos renoms es van perdre.

CA PASCUAL

Fou un avantpassat d’en Josep Robert Figuerola però no se saben les generacions que han passat. 

Abans la seva casa era un pati, però en Josep s’hi va fer una casa amb el seu fill es Cèsar Robert, que continua vivint a la casa situada al carrer Mossen J. Verdaguer nº7, i conegut per tothom com el Cèsar de Ca Pascual.

CAL PEP DEL BOTER

En Pep es va casar amb la Trinitat i van tenir una filla que era la Cinta. Ell no es dedicava al negoci de les botes, però un avantpassat segurament sí, el problema és que el renom ve de fa molts anys. El seu germà que vivia a Vilarodona també el coneixien per de Cal Boter.

CAL PEP TROMPA

Es deien Plana de cognom. No és un renom gaire antic. Un dia en Pep va dir que es tiraria a la cisterna perquè no volia viure més però com que estava tan freda s’ho va pensar dos vegades abans de fer-ho i finalment no s’hi tirà. Com que no tenia estudis i era molt parlador, sempre deia molts disbarats.

 D’aquí el sobrenom de Trompa, que passà a ser un renom per distingir-lo dels altres habitants que es deien Plana. 

Ara la casa l’han comprat una família de Barcelona i el renom s’ha perdut perquè era un renom personal i individual, no pas de la casa o la família.

CA RAFEL

Prové de cinc generacions anteriors a la persona entrevistada, Jacint Calbet Bellve, que es deia Rafel. En Rafel i el Mateu eren germans i aquest últim era l’hereu, i en Rafel era el cabaler, és a dir, el germà que marxava de casa. 

En Rafel estava casat amb la dona de Cal Plana i es va quedar vidu amb un fill, aleshores va tornar a casar amb una dona també vídua que era de Cal Guinovart i que es deia Maria Guinovart Badia, i que també tenia una filla.

CA RAMONETA
De cognoms Batalla Rodón, eren dos germans, en Josep i en Pere. Vivien al carrer Major. 

Aquest renom és molt antic, un dels homes de la família es deia Ramon i venia de Barcelona i, més endavant, en una altra generació, al quedar-se una dona ja gran viuda, se li va quedar Ramoneta, i d’aquí aquest renom.

CAL TOFUL o CAL BOIRA
El renom de Cal Boira és el que es coneix com a més antic d’aquesta família, no se sap d’on prové. Després va ser Cal Xicatu i després Cal Toful, perquè el senyor es deia Cristòfol; actualment la propietària és la filla que es diu Maria Teresa i encara conserva el renom de la casa: ca la Maria Teresa del Toful, o ca la Tofula.

CAL TORIBIO
Als anys 40 hi havia l’únic forn de pa del poble al carrer Jacint Verdaguer nº2, propietat del senyor Toribio Pié Puig, conegut com el forn de Ca Toribio. L’any 1951 s’obri un altre forn de pa a l’avinguda del Generalíssim nº24, propietat de Robert Batalla Tudores, Ca Porrut. 

Ca Porrut estaven enfadats, perquè en Toribio eren la competència. En aquell moment la gent del poble va fer costat al senyor Toribio fins que el forn va desaparèixer als anys 60.

Actualment els descendents regenten una fleca a Valls al carrer de Sant Antoni.

CAL RUFI
En Rufi Plana Sordé era fill de Ca Xantus i es va casar amb Maria Queral Torres, que era la pubilla de Ca la Maria Àngela. El matrimoni es va fer una casa entre els anys 1920 i 1924 a l’avinguda Montserrat, que en aquella època era el carrer de les Creus. Van tenir tres fills, en Rufi, la Carme i en Josep, que també col·laboraren en l’obra de la casa.

En Rufi, que era l’hereu, es va casar amb Carme Cos, de Blancafort. En Josep es casà amb Maria Rodon, de Valls, i va tenir dos fills. La Carme es casà amb un vilatà, Josep Pons, amb el que tingueren dos fills.

Passats els anys, el maig del 1964 en Rufi, que no tenia descendència, quedà vidu i sol amb la seva mare; poc després, la seva germana Carme també es quedà viuda i tornà a la casa pairal amb ells. Dos mesos més tard la mare es va morir i més tard el seu germà, convertint-se així en la mestressa de la casa i única hereva.

Actualment pertany a en Ramon, fill de la Carme, i la seva esposa Núria, que hi solen passar els estius.

Cognoms

CAL BORRAS o CA CAVALLÉ
En Cristòfor Montserrat Milà vivia en una gran casa a la plaça de Sant Bartomeu, l’actual nº5 i era el familiar més pròxim als que es van dir Borràs de cognom. 

Aquesta família va marxar de la casa pairal i ja no hi viuen.

CAL GRIMAU
És un cognom molt antic, no hi ha cap família que porti aquest cognom, pertanyia a la senyora Rosa Grimau, tia llunyana de Josep Jané Masgoret, conegut com Josep de Ca Grimau. 

A Alió només hi queda el fill del Josep, que es diu Ramon Jané i és el mecànic del poble, tothom el coneix com el Ramon de Ca Grimau.

CAL NADAL
Fou el cognom d’un avantpassat d’en Ramon Pons i quan ell va morir, a la seva dona, viuda, se la va conèixer com “la Nadala”. 

Els seus descendents han marxat a viure fora d’Alió i aquest nom ja no és freqüent.

CA L’ORGA
En principi eren els de Ca Montserrat. En Joan Montserrat Montserrat vivia a la plaça del Castell, en una part de l’antic edifici d’aquest. 

Posteriorment van ser coneguts com els de Cal Jové i més tard, quan ho va heretar en Josep Mª Orga Serra, que va ser alcalde d’Alió de l’any 1946 fins el febrer del 1967, va passar a ser Ca l’Orga. 

Avui hi viu la família de Josep Maria Albertón que també va ser alcalde d’Alió els anys 90. Orga és un cognom ja inexistent a Alió, però que encara s’anomena quan es fa referència a la família Albertón.

CAL PEREZ
És un renom bastant actual. L’Eugeni Pérez Gil era de Sanchonunyo (Segovia) però des de ben petit que va venir a Catalunya. Va viure en diferents poblacions però finalment es quedà a viure a Alió, on treballava de mosso pels de Cal Pere Pau. Es va casar amb Maria Plana Inglés i van tenir dos fills que són solters i viuen junts a la mateixa casa d’Alió.

CA PAPIOL
Correspon al senyor Carles Papiol Domingo, que va tenir una filla de nom Carme Papiol Cendra nascuda l’any 1884 i casada amb Anton Guasch Fortuny nascut l’any 1880 a Cabra del Camp a la casa amb el renom de Cal Bon Déu. 

Actualment hi viu el seu fill, en Josep Guasch Papiol, l’avi de la família. La casa de Ca Papiol, en temps en que no hi havia església, servia de punt de trobada de tots els creients del poble. 

Encara existeix una petita capella a l’interior de la casa amb la Mare de Déu del Roser. 

Al terme d’Alió existeix el terreny anomenat El mas de Papiol, situat al camí de Vilafranca i lloc de pas per als viatgers.

CAL PERE CONILLERA
Cal Conillera, la casa veïna a Cal Papiol, era el cognom de Llorenç Gené Conillera, la mare del qual, la Tereseta, era germana d’en Pere, el noi que es va penjar.

Ara ja ningú els coneix com els de Cal Conillera, sinó Ca la Tereseta.

CAL PROS o CA L’ANTOGO
Pros és el cognom de la família, de nom es deia Víctor però li deien Victorino. La senyora de la casa era de Ca l’Antogo, que es deia Joana. Per això es coneixien tant pel cognom Pros com pel renom de la dona, Ca l’Antogo. 

Van tenir dos fills, en Ricard i el Jordi. Un viu a Valls i l’altre està casat amb la filla de Cal Nivell.

CA PLANA
També coneguts com Ca Plana del Castell. L’Agustí Plana Ballester, propietari de la majoria de les finques rústiques del terme d’Alió, vivia a la plaça del Castell nº2, ocupant part de l’edifici noble. Per diferenciar-lo d’altres famílies amb el mateix cognom, els anomenaven els de cal Plana del Castell per la situació de la seva casa.

CAL RIFÉ
És el cognom d’un noi que va venir a viure al poble i es deia Ramon Rifé Montserrat. No se sap de cap descendent d’ell i aquest renom al poble ja s’ha perdut.

CA SENDRÓS o CA FUMET
En Josep Sendrós Poblet va ser la primera persona que tenia un cafè important al poble, “El cafè del Sendós”, situat a la plaça Nova nº5 l’any 1881. 

A la seva mort l’any 1887 el succeí al capdavant del negoci el seu fill en Josep Sendrós Vives, que també fou alcalde del 1897 al 1899. Estava casat amb la filla dels de Ca Fumet, la Francesca Torredemer. 

Actualment el net d’en Josep Mª Sendrós Vives, en Josep Sendrós Montserrat de 90 anys d’edat, se’l coneix com el Sendrós de Ca Fumet.

CA TURIÀ, CA CADENES o CA L’ESTENIS
La mare de la Mercè Català era de Ca Turià i el pare de cal Batista Cadenes; el seu padrí ja era de Ca Cadenes que era la casa del costat de Cal Calibenu. 

Resulta que el seu pare, en Sebastià Cadenes, va veure que el nom de Turià es perdria, i aleshores li va dir a la Sisqueta, la seva dona, que a partir d’aquell moment li diria pel nom de Turiana, així se li va quedar a la casa, ca Turià. 

Tot i això, quan anava a Vallmoll, li deien Sebastià Batista de Ca Cadenes, i quan anava a la Masó i al Milà li deien de Cal Mas de l’Avi. Més tard, des de que la Mercè es va casar amb l’Estenislau Ventura, també se'ls coneix com Ca l'Estenis

CA VIDAL
Joan Vidal Guinovart. Nascut a Masllorenç es va casar als 29 anys a Alió amb la veïna Úrsula Queralt Ollé, de 24 anys, el 14 de Gener de 1933. Més tard va obrir el seu propi establiment comercial que fou una adrogueria a la plaça Catalunya nº6. 

Aquest cognom també afectà a la família de la Úrsula, a la que es coneix encara com els de Cal Vidal. Actualment, a la Carme Vidal Queralt, filla del matrimoni, es coneguda com “la Vidala”.

RENOMS QUE IDENTIFIQUEN LES PERSONES AMB ANIMALS O PLANTES

Animals o plantes

CAL COGOLLADA
A l’home de la família, que es deia Josep Vallvé Català, fill de Sebastià i Dolors que vivien a Alió al carrer Raval nº12, de professió pagès i casat amb Maria Masgoret, van tenir dos fills. 

Sempre li deien que semblava una cogollada, que és un ocell no gaire gran. Actualment ja no viuen a Alió, ja que es van traslladar a França.

CAL RUELL
Un ruell és el nom d’un cuc que es posa a la vinya i a l’olivera. Aquest renom era de l’Antoni Montserrat Plana que va néixer a Alió l’any 1905, pagès i casat amb Úrsula Plana Ribé el dia 30 d’Abril de 1932.

Durant la república va ser tinent d’alcalde.

CAL PÈSOL
A la casa hi vivia en Pere Ferrando amb la seva germana, solters i sense fills. Eren coneguts com el Pèsol i la Pèsola. No hi ha constància de la procedència d’aquest renom ja que no hi ha cap familiar viu. 

És un renom que ha heretat la casa dels nous propietaris, Cal Pèsol.

Altres objectes

CA L’ARPET
De cognom es deien Mercadé. Un arpiot és una eina en forma de cavec amb la fulla dividida en dues o tres pues llargues, serveix per cavar al camp. 

En Josep Mercadé era pagès i feia servir aquesta eina per treballar la terra. Algun fet li deuria passar amb l’arpiot perquè passes a ser el renom de casa seva. 

La seva germana, la Maria, que va anar a viure a casa dels seus oncles que no tenien fills, se la coneixia com la Maria de ca Manel. 

Al senyor Josep el van matar a l’estació de autobusos de Tarragona l’any 2007. Aquest home sabia moltes coses personals de la gent. Era una mica pessimista i sempre explicava anècdotes i tragèdies que havien passat. Com que no va tenir descendència, el renom s’ha perdut.

CA LA MARFEGA
Una marfega era com un sac gran, mig estripat de tot arreu on a dins hi posaven la volva del moresc i la tomaven a tancar. També podia servir de farcell per portar-hi coses. 

La senyora que portava la marfega es deia Agneta, i era la padrina de la persona entrevistada, Agustí Plana. Podríem dir que és un dels renoms més actuals.

CAL NIVELL
Abans era Ca Catòlic. El renom de Cal Nivell prové de tres generacions enrere, la parella es deien Ramon Domingo i Maria Sendrós i tenien tres fills. La seva professió era pagès i els dos eren fills d’Alió. 

Ell va comprar un pati, i el va dividir en dos, la meitat per a ell i l’altre per al seu germà. Una de les parts és actualment la casa d’en Cassià Montserrat. L’altre part és d’en Josep Montserrat que hi va a estiuejar amb la família.

ALTRES RENOMS

CAL PORRUT
Eren d’Alió, però un dels fills anava a treballar a Valls a un taller de fusta, on serraven llenya, i li deien la serra del Porrut, així que més tard, quan va venir a treballar a Alió, tothom li deia Cal Porrut. 

No els hi ha agradat mai el seu renom però encara perdura.

CAL BISSANYU
Era una casa del carrer Major. L’home venia de Vilarodona i es deia Josep i la seva dona Maria. 

L’últim senyor de la família que va viure al poble era un home que no estava molt bé del cap i que s’escapava cap a altres pobles.

CA XANTUS
De cognom es deien Plana i eren quatre germans: en Joan, que va marxar a França; en Josep Mª, que va morir al front de l’Ebre a conseqüència d’un bombardeig d’aviació el 20 d’Agost de 1938 als 31 anys; en Ramon i la Carme, que es va casar amb el nen de ca Puvill. 

Ningú de la família sap la procedència del renom ni el seu significat.

CAL TICO
En Joan Moix Ribé prové de la població de l’Illa (Conca de Barberà) i es va casar amb la senyora Encarnació Montalá Roig, filla de Prenafeta (Conca de Barberà). 

En Joan, conegut com el Ticó de l’Illa, era un important ramader de la vila i l’any 1951 va obrir una carnisseria on la seva muller hi despatxava la carn.

CAL CHUPA
Aquest senyor vivia al carrer Pare Vendrell, era molt estalviador i també una mica garrepa. El renom ve pel fet de que quan anava al local social de la Cooperativa on hi servien begudes, agafava el tap de les ampolles d’anís i les llepava amb la llengua, i ja no li calia fer cap consumició.

CA LA PELL
En Francesc Andreu era fill d’Alió, concretament de la masia de la Pell, casat amb Elisa Bosch Jordà filla del Milà (Alt Camp). 

És un renom molt antic que encara serveix per anomenar els descendents d’en Francesc com els de “Ca la Pell”.

CAL PASSAGAT
És un renom dels més vells i relacionat amb un home que sempre havia viscut sol, quan veia els gats a la vora de casa seva, els feia fora.

CONCLUSIONS
Les conclusions que podem treure sobre els renoms són les següents:

• Els renoms eren posats amb molta facilitat fa uns anys enrere. Qualsevol fet era conegut per tot el poble en pocs dies i ja era motiu per ser un sobrenom a la persona, com per exemple Cal Xacà o Cal Pep Trompa, que amb el temps passaren a ser renoms de la casa.

• Els renoms no tenen casa fixa, és a dir, una família es pot canviar de casa i el renom els acompanya a la nova casa, deixant sense renom a la primera o el de la nova família, si en té. Sobretot passa amb els renoms que van ser cognoms anteriorment o encara ho són, com Ca Turià.

• Els renoms més actuals i els que són més difícils de substituir són els de noms i cognoms, que són també els més abundants.

• Molts dels renoms canvien de gènere com, per exemple, Ca la Castanya va passar a ser Cal Castanyu, Cal Darant va passar a ser Ca la Daranta o Ca la Catarina que va passar a ser Cal Catarino.

• Un altre fet que es pot veure són els renoms que posaven a la gent que venia d’altres poblacions ja bé fos per distingir-los d’algú que es deia igual o pel mateix fet de ser de fora del poble.

• També podem comprovar les abreviacions com Cal Sebio que prové del nom Eusebi o Ca la Dela que prové d’Adela.