LA HISTÒRIA D'ALIÓ
S'han trobat restes d'assentament humà anteriors al període romà (probablement ibers) i també restes d'un jaciment romà, la qual cosa fa pensar que en aquella època Alió era una vil·la romana de les moltes que hi havia escampades pel Camp de Tarragona.
L'any 1154, s'esmenta ja l'església d'Alió en una butlla papal, i el 1165, Berenguer de Queralt deixa en testament a la seva filla Sibil·la el castell d'Alió, entre d'altres.
L'any 1174, l'arquebisbe Guillem de Torroja donà el lloc a Ponç de Bruguera per a la seva repoblació. En l'esmentada donació no hi figura el castell, a propietat de la família Queralt. El 1207, l'arquebisbe Ramon de Rocabertí comprà a Ponç d'Alió, fill de Ponç de Bruguera, (que havia canviat el cognom pel del poble), la meitat del terme. Més tard, en morir Ponç d'Alió, l'arquebisbat comprà l'altra meitat del terme a la seva vídua, i el castell d'Alió va restar al marge d'aquestes transaccions.
La propietat i el dret del castell passà als comtes de Peralada.
L'església arrodoneix la possessió d'aquest indret, l'any 1213, quan el rei Pere I cedeix definitivament els drets i jurisdiccions que tenia damunt del terme.
De les transaccions jurisdiccions n'hauria quedat exclòs el castell d'Alió, que passà després als comtes de Peralada. El poble fou emmurallat, com constata la persistència del carrer de la Muralla.
Alió passà, l'any 1330, a formar part de la Comuna del Camp i, com a membre d´aquesta institució, participà en tots els esdeveniments polítics i bèl·lics que se succeïren al Principat. El 1346 Alió es negà a pagar l'impost reial i els veguers obriren un procés per via d'apremi; els veïns demanaren ajuda al paborde, que ordenà al batlle de la Selva que anés en ajuda d'Alió. El batlle enarborà la bandera i cridà els veïns a seguir-lo. Sembla, però, que la cosa no passà d'aquí i que s'avingueren, els d'Alió, a pagar.
Alió tenia 16 focs el 1339, 33 el 1365 i el 1392, 21 el 1413, 33 el 1553 i 32 el 1563, d'on es desprèn que no resultà afectat per les pestes del segle XIV, però que després la seva població reculà i restà estabilitzada més d'un segle.
El 1410, quan Pero de Luna suprimí la pabordia tarragonina, els delmes i les jurisdiccions d'Alió passaren al canonge infermer. Com la majoria dels pobles del Camp formà part de la Comuna en la qual consta ja com a membre integrant el 1330. El 1391 Joan I vengué a l'arquebisbe Ènnec de Vallterra tots els drets que damunt Alió conservava la monarquia. Als primers temps, la parròquia de Sant Bartomeu era una vicaria mitral proveïda pel rector de Valls, però aviat obtingué la independència i prengué importància com ho demostra el fet que el 1579 l'arquebisbe Antoni Agustí en fes sufragània seva la de Puigpelat, que fins aquell moment havia depès de la de Vallmoll. Resulta curiós, però, que al fogatge de 1553 no tingui encara cap capellà.
Alió, que 1710 es ratificà encara a favor del rei-arxiduc Carles III, experimentà un notable creixement al llarg del segle XVIII, el 1708 constava amb 70 cases, amb 53 el 1763 i 65 el 1773, però amb 139 habitants el 1717 i 569, entre els quals un inquisidor, el 1787, el creixement demogràfic degué anar aparellat a l'econòmic, tot i la migradesa del terme, que el 1708 tenia un tomb de dues hores, com ho demostra la construcció de l'església neoclàssica de Sant Bartomeu. El poble resulta amb la seva agricultura molt delmada el 1794 per una forta pedregada, encara que el mateix any participà en la reunió corregimental per crear els miquelets per a la guerra contra la República Francesa.
Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.
CONTINGUTS: "HISTÒRIA D'UN POBLE".
No et pèrdis els continguts generats col·lectivament a través del Procés Participatiu "Història d'un poble".
Podeu consultar el procés participatiu i gaudir dels següents continguts fruït de la participació dels vëins d'Alió.